L’Indian
Folk Dance ens arriba des de Ludhiana al Punjab. Aquesta
regió, ara dividida entre l’Índia i el Paquistà, és
la terra dels cinc rius Jeelum, Chenab, Ravi, Beas, i
Sutlej i la seva gent se sent orgullosa de
mantenir-se invençuda en la protecció de la terra i la
seva herència cultural.
El
principal objectiu del grup és conservar, innovar i
difondre les danses folklòriques ressaltant la
singularitat de les diferents regions de la Índia, però
fent especial atenció a les seves pròpies.
Les
danses i la música folklòrica del Punjab són el
mirall de la rica tradició cultural, social,
religiosa..., i ens mostren com celebren les festes amb
alegria.
La
seva música commou l’ànima. Interpretada per
instruments tradicionals –Tumbi, Dhad, Algoza,
Chimta, Sarangi, Bagdu– té una melodia
harmoniosa, i hi destaca el Dhol. La riquesa
d’aquest instrument de percussió l’ha fet famós no
només a l’Índia sinó a tot el món i qualsevol
dansa punjabí està incompleta sense els seus batecs.
El seu so porta missatges d’alegria, amor, pau,
prosperitat i bona voluntat.
La
dansa per excel·lència del Punjab és el Bhangra,
que en els seus orígens era una cançó per fer
que els dies de collita passessin més ràpid.
L’interpreten només els homes al so del Dhol
durant les festes del Baisakhi –l’any nou del
Punjab a mitjans d’abril– i els dansaires piquen de
dits mentre realitzen equilibris i complicades acrobàcies.
Des
del 1999 l’Indian Folk Dance ha iniciat
un programa d’intercanvis culturals internacionals que
l’ha dut a actuar diverses vegades a França i Grècia.
